Estar-ne fins...
En els moments més impensats, la premsa posa de manifest qüestions de llengua que solen assenyalar canvis tant en la llengua com en la percepció del món i en la manera de narrar-lo.
masclisme
Colònia, Hamburg, Bielefeld, Berlín, Stuttgart, Frankfurt, Bornheim... La punta de l'iceberg
L'article desgrana algunes de les agressions contra les dones perpetrades per grups d'homes, entre els quals hi havia refugiats, a diferents ciutats europees, crims que només es poden analitzar com un puntal més de la violència estructural masclista. Mentrestant, el silenci de governs, policies i forces d'esquerres és eixordador.
'Bernie', 'Manhattan', '¡Átame!' (l'hemorràgia continua)
La pel.lícula Bernie de Richard Linklater suscita una reflexió sobre la relació entre les violències contra les dones i el cine. Agressions, doncs, que en aquest cas es plasmen en l'art o que provenen d'un àmbit culte, de la perillosa misogínia il.lustrada.
Arrimadas i Carmena com a símptoma
La passada campanya electoral catalana va posar de manifest una doble mesura quan es parla i es jutja polítiques i polítics. El tracte que hi va rebre Inés Arrimadas ho certifica. Doble mesura que també és visible en el tipus de crítiques que rep Manuela Carmena per voler establir noves i diferents polítiques a l'hora d'abordar les conseqüències dels botellots.
L'hemorràgia sens fi del terrorisme masclista. El punt zero III
L'article, com els dos anteriors, gira a l'entorn d'una violència desgraciadament estructural com la masclista. Incideix en la necessitat d'actuacions tant específiques com globals als centres d'ensenyament amb vista a prevenir-la.
L'hemorràgia sens fi del terrorisme masclista. Per què és tan difícil estroncar-la II
L'article, com el que el precedia, continua desgranant una sèrie de causes que fan que una violència estructural com la masclista sigui tan difícil d'eradicar.
Agost negre: l'hemorràgia sens fi del terrorisme masclista I
L'article analitza algunes de les causes que fan que una violència estructural com la masclista sigui tan difícil d'eradicar.
Banderes, piulades i lleis
De vegades un enfilall de notícies pot tenir un fil ocult que les uneixi per dispars que semblin a primera vista. Les que es veuen a continuació, es caracteritzen (tot i que en divers grau) per relegar les dones a uns papers subordinats i secundaris, o a esborrar-les de la notícia, és a dir, oblidar-les.
S'ha presentat a les eleccions Nicola Sturgeon?
Sembla mentida que les dones, les polítiques, les tasques i responsabilitats de les mares, les escriptores, en dues paraules, l'autoritat femenina, no existeixin per a tants articulistes i escriptors actuals.
Prou de quotes! O quan menys d'un terç és una aclaparadora majoria
Com cada any pels volts del 8 de març, s'han escrit nombrosos articles sobre les quotes femenines, la diferència salarial entre homes i dones, etc. És curiós que quan en un àmbit hi ha alguna dona la percepció d'algunes persones i mitjans és que ja hi són totes representades o fins i tot que ocupen tot l'espai.
Anònimes i sense nom
Més habitualment del que sembla, els mitjans de comunicació acostumen a deixar en l'oblit el nom i cognom de les dones. En canvi, solen citar els masculins. Aquest manera de procedir fa que sigui més difícil de conèixer el que no sabem i que el que ja és conegut tingui encara més relleu.
Dos cops de puny
Alexis Tsipras, el dirigent de Syriza (hi havia qui creia que encarnava l'esperança grega), ha exclòs les ministres del seu masculí govern. Comencem malament: no hi ha pitjor manera d'acarar la lluita contra la desigualtat. Conseqüències? Cap.
Sobre el diccionari de la RAE: Es fa llarg, es fa llarg esperar
«No faltará quien quiera patalear en chats al ver que no se han incluido más términos como feminicidio», manifestava fa poc un article sobre la nova edició del diccionari de la Real Academia. Un bon grapat de lingüistes han posat de manifest els biaixos ideològics que hi ha i no les veig espeternegant sinó proposant des del rigor.
Ànim, que ja li teniu el peu al coll
Un petit dossier encapçala els suplements culturals d'un diari generalista barceloní: estan en el bon camí, per poc que perseverin, aviat podran fer un suplement cultural net de creadores, sense cap autora que n'embruti cap article, ni una línia, ni una coma.
El pes del cos
Si hi ha algú que pensa que és significatiu que tres magistrades jutgin els crims sexuals d'un home que faci la prova de la inversió i es pregunti si no trobaria estranya una redacció que digués: «El Tribunal de Milà -compost per tres homes- el va trobar culpable d'abús de poder...»
Últimas noticias
