Anònimes i sense nom

Anònimes i sense nom

Més habitualment del que sembla, els mitjans de comunicació acostumen a deixar en l'oblit el nom i cognom de les dones. En canvi, solen citar els masculins. Aquest manera de procedir fa que sigui més difícil de conèixer el que no sabem i que el que ja és conegut tingui encara més relleu.

cupnacional

Aquest article també està disponible en castellà

Llegeixo algunes notícies i articles que analitzen la compareixença d'Artur Mas a la comissió d'investigació del Parlament sobre la corrupció, principalment sobre el cas Pujol (9.02.2015). Tot d'una, en un dels articles d'opinió ensopego amb el següent:

«A Mas no l'han pas tombat, però l'han afeblit una miqueta més. Ara bé, exceptuant Albert Rivera (singularment moderat i subtil: apuntant cap al centre) i la representant de la CUP (l'única que va reflexionar sobre la responsabilitat moral de la política), els altres partits també surten debilitats de l'aquelarre.»

Si l'articulista hagués escrit «el representant de Ciutadans», tothom hauria entès i sabut que s'estava referint a Albert Rivera. Fa molts anys que n'és el líder i els mitjans en parlen sovint. És dubtós, en canvi, que el mateix nombre de persones sabés el nom i cognoms de qui s'amaga sota la perífrasi «la representant de la CUP». En un cercle que té poc de virtuós, se cita a qui no cal citar, a qui no necessita que se'l citi perquè ja és prou conegut, i no s'anomena, en canvi, a qui més ho necessita, és a dir, a qui cal citar, a qui s'ha de citar perquè no és coneguda. Perquè es pugui saber qui és, per treure-la de l'anonimat, per no prendre-li fins i tot el nom. Aquesta manera de procedir fa que la persona que ja és coneguda cada cop ho sigui més i la desconeguda romangui anònima. No és més que la concreció lingüística del conegut verset de l'Evangeli segons sant Lluc: «Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda» (Lc 8,18).

El mateix dia, en un altre mitjà, llegeixo: «El tono de los líderes evolucionó desde el máximo criticismo de Alicia Sánchez-Camacho --que estuvo especialmente incisiva-- a los de Albert Rivera, Joan Herrera, Miquel Iceta y el propio Oriol Amorós.»

Hi veiem com el cercle poc virtuós es tanca i degenera ja francament en un cercle pervers. Si fem cas de l'autor, durant la sessió va intervenir el PP, Ciutadans, ICV i PSC. Com si la CUP (pobre CUP, es veu que tens nom de dona) no existís o no hi hagués intervingut. O potser a l'articulista no li sembla oportú parlar de la responsabilitat moral de la política, o fer esment de la política que veu la necessitat de reflexionar-hi i obrar-hi en conseqüència, o citar els partits que van sortir enfortits de la contesa.

El dia abans, en un diari gratuït, (20 minutos, 10.02.2015, p. 14) havia llegit una notícia anònima que començava així:

«Clara Lago (Ocho apellidos vascos), Helena Anaya (Todos están muertos) y Manuela Velasco (REC4) son las nominadas a mejor actriz de cine en los premios Unión de Actores que conceden los compañeros de profesión. En el apartado masculino optarán Carlos Iglesias (2 francos, 40 pesetas), Javier Gutiérrez y Raúl Arévalo (ambos por La isla mínima).»

És a dir, la llengua permet perfectament citar nítidament unes i altres (dir-ne noms i cognoms de manera equitativa). Fins i tot permet començar parlant d'elles i no obligatòriament, compulsivament, parlar sempre, sempre, primer dels homes. Fixin-se en el sintagma «el apartado masculino», que n'especifica el sexe, i que no ha calgut pas quan es parlava de les actrius perquè, en encapçalar la notícia, n'ocupaven la centralitat. Que fàcil que és alternar aquest ordre sistemàticament! Que fàcil, alternar la centralitat de dones i homes.

Ah!, per cert, si volen saber el nom i cognom de la representant de la CUP, només cal que entrin en aquest article, en un dels subtítols del qual, podran comprovar també que la citen a dreta llei i amb correcció directament pel cognom. Per si els fa mandra, els els apuntaré: Isabel Vallet.

(Per un cop que faig una previsió -en aquest article que enllaço aquí- em sap greu haver-la encertat. Amb la reforma de la llei de l'avortament el PP porta a l'extrem les seves polítiques més repugnants: es rabeja i s'acarnissa amb les que tenen menys veu, les més febles, les més terroritzades. Legislen contra les que justament necessiten més protecció.)

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.