educació

La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu exmarit. La rellevància del cas i que ell fos periodista fa que sigui digne d'anàlisi com han enfocat els mitjans el crim.

L'article desgrana algunes de les agressions contra les dones perpetrades per grups d'homes, entre els quals hi havia refugiats, a diferents ciutats europees, crims que només es poden analitzar com un puntal més de la violència estructural masclista. Mentrestant, el silenci de governs, policies i forces d'esquerres és eixordador.

L'article, com els dos anteriors, gira a l'entorn d'una violència desgraciadament estructural com la masclista. Incideix en la necessitat d'actuacions tant específiques com globals als centres d'ensenyament amb vista a prevenir-la.

Si greu és que hi hagi polítiques i polítics que creuen que poden viatjar a compte de l'erari public on vulguin (preferentment en primera), quan els plagui i per qualsevol assumpte, potser encara són més greus les reaccions de prominents polítics.

No és que augmentar les ràtio sigui una mesura rabiosament i perillosament antipedagògica, que ho és, no és que el cinisme, la maldat i la mala fe de l'argument siguin indignants, que ho són, no és que no s'hagi desautoritzat per sempre més, és que quan sents això, t'agafa por.