Ministre d’estretors
Aquest article també està disponible en castellà.
Josep Borrell, ministre d'estretors, l'ha tornada a vessar. Ha tornat a insultar a parts gens petites de la humanitat en una conferència, en un acte formal, a la Complutense.
En primer lloc —perquè va anar per ordre—, als milions de persones que no parlen l'anglès als EUA. En segon lloc, a les dones i homes que vivien a Amèrica del nord abans de la colonització europea.
A la pregunta retòrica que ell mateix es va fer:
L'enginyosa i cofoia resposta va ser:
Un cop d'ull als cartells de la flamant congressista Alexandria Ocasio Cortez, política que va arrasar a les primàries del Partit Demòcrata —tota una ocasió votar-la—, mostra que hi ha més diversitat de la que potser a Borrell li agradaria que hi hagués. (I que la bandera ianqui no és imprescindible.)
El cartell està en consonància amb la situació lingüística estatunidenca. Es calcula que un 17,8% de la població, és a dir, uns 42 milions de parlants, ho fan en castellà. De fet, les autoritats espanyoles —lingüístiques o no— creuen que és un bé i una riquesa a preservar i, si pot ser, a augmentar i patrimonialitzar; tant de bo fessin el mateix per potenciar a l'Estat espanyol —una cosa prou més fàcil— totes les llengües que la Constitució diu que s'han de protegir.
No sé si Borrell sap que els pares fundadors van rebutjar que l'anglès fos llengua oficial als EUA atès que van considerar que dictaminar-ho atemptaria contra els drets i les llibertats d'un país en què aleshores es parlaven vint llengües (entre europees i pròpies o indígenes).
O si sap que als tribunals, quan la ciutadania no domina l'anglès té dret a comptar amb servei de traducció, parli la llengua que parli. En alguns col·legis electorals les paperetes estan traduïdes a idiomes com el xinès, l'espanyol, el vietnamita, etc. No cal ni dir que la dreta ha fet i fa intents perquè l'anglès sigui la llengua oficial. S'hi oposen des de la Societat Lingüística Americana a organitzacions de drets civils com l'ACLU. Argumenten que, entre d'altres coses, podria vulnerar els drets individuals de la gent que no domina l'anglès.
La segona resposta era perfectament coherent amb la primera:
Els «quatre indis» que va assassinar la colonització europea són milions. La població nadiua nord-americana (segons Borrell, sense història, cultura ni llengua) abans de la colonització era es calcula que d'entre 5 i 10 milions de persones. El 1900 en quedaven menys de 300.000. I ni que només haguessin estat quatre; l'opinió va en la línia del poc valor que Borrell dona a les vides humanes a alguns llocs; per exemple, al Yemen.
Un crim de lesa majestat ple de detalls. Per exemple, els intents d'inocular la verola a la població índia. Per exemple, que per cada cabellera d'indi es pagaven cinquanta lliures (vint-i cinc, si era una dona, és clar; vint, si era d'una criatura menor de 12 anys).
Borrell va intentar resoldre la polèmica i contestar les crítiques amb un «perdona que tant se me'n dona» i va piular el següent desficaci:
No, si ara resultarà que aquest cop la culpa va ser del llenguatge col.loquial.
Per cert, al lliurament de la Pilota d'Or a Ada Hegerberg, davantera noruega del Lió, l'eixelebrat i poca-solta DJ Martin Solveig (a qui per alguna estranya raó van contractar per a la gala), sense venir a tomb ni tenir a veure amb cap mèrit esportiu i professional de la jugadora, ni amb res que es dirimís a la gala —envalentit per les riallades del presentador de la gala, l'exfutbolista David Ginola—, va preguntar a Hegerberg en francès: «Est-ce que tu sais twerker?». És a dir, si «gossejava», allò que en castellà en diuen «perrear».
El «perdona que tant se me'n dona» del DJ va ser tan delirant com el de Borrell. Un despropòsit. El DJ ho va atribuir a «problemes amb l'anglès», tot i que la pregunta l'havia feta en francès. A continuació, va dir que es tractava d'una broma, que no volia ofendre ningú, que potser era una broma dolenta. Ai, ai, ai.
El millor: la reacció de la futbolista. Seriosa, seriosa, sens ni un indici de somriure, li va etzibar un no rotund i va abandonar l'escenari. Igual de millor: a ningú se li ha passat pel cap dir que la reacció de Hegerberg era deguda al fet de no tenir sentit de l'humor o perquè tenia poca corretja, o que no n'hi havia per tant. Anem endavant.
