Bancs centrals: fins quan a tota màquina?

Aquest article també està disponible en castellà.

Els principals bancs centrals del món estan realizant unes polítiques monetàries expansives molt agressives, mai vistes fins ara, comprant directament grans quantitats de deute públic (Reserva Federal dels EUA, FED, acrònim de Federal Reserve) o finançant les seves compres per part dels bancs (Banc Central Europeu, BCE): Així, als EUA la FED ja té al seu balanç quasi el 20% dels bons del Tresor dels EUA i compra títols de deute públic cada mes per valor de 85.000 milions de dòlars. El Banc d'Anglaterra encara ha estat més agressiu i acumula el 30% dels bons emesos pel Tresor britànic. El Banc del Japó es proposa duplicar la base monetària en 2 anys i comprarà deute públic per un import del 15% del PIB japonès cada any.

En el cas europeu el BCE, tot i tenir un mandat limitat només al control de la inflació, ha tingut un paper molt rellevant en la gestió de la crisi del deute públic dels PIGS: la no existència d'un govern econòmic europeu o de poders fiscals a nivell europeu (Tresor comú, impostos a nivell de la UE...) han forçat el BCE a intervenir molt més enllà del seu mandat, fins al punt de comprar directament bons d'aquests països per valor de 150.000 milions d'euros i d'injectar a la banca europeu més d'un bilió d'euros per mitjá del programa LTRO (Long Term Refinancing Operations), per a que la banca comprés deute públic. La banca espanyola, per cert, ha estat la més activa utilitzant aquest programa i al mes d'abril de 2013 ja acumula 246.750 milions d'euros en deute públic espanyol, quan al 2008 només en tenia uns 70.000 milions.

Vivim asseguts sobre un bidó de risc immens: el deute públic mundial s'ha duplicat en només 4 anys perquè els bancs centrals en compren en grans quantitats i això explica perquè estan baixant tant les primes de risc i els tipus d'interés del deute públic arreu del món, avui artificialment manipulats a la baixa: des de Grècia (bo a 10 anys: del 25% al 8% durant aquest 2013) fins a Ruanda, que ara emet deute públic a 10 anys al... 7%!!

Els bancs centrals al 2013 ja són titulars del 32% del mercat de deute públic mundial, havent-se multiplicat per dos aquest percentatge en els darrers deu anys. Les seves compres massives de deute públic han contribuït decisivament a que els tipus d'interès reals siguin negatius (tipus d'interès reals = tipus d'interès nominals - inflació). A aquest fenomen de tipus d'interès reals negatius se'n diu repressió financera i pretén aconseguir el despalanquejament o desendeutament ordenat de les economies respectives.

Els tipus d'interès reals negatius estan liquidant els mercats monetaris a curt termini, com és ara el mercat interbancari, i així els bancs centrals aconsegueixen que una gran part dels excessos de liquiditat dels mercats financers vagin a comprar deute públic. Un deute públic que ofereix interessos molt elevats en països com Espanya (3-5%) que és comprat per bancs que al BCE només paguen un 0,5% d'interès quan demanen diners ("carry trade" és el nom d'aquesta operació).

Els bancs centrals, per tant, són en part responsables de que la banca privada compri deute públic en lloc d'oferir crèdit bancari al sector privat: de fet, la suma del deute públic en mans de bancs centrals i banca privada és del 55% del total mundial!! D'altra banda, també els bancs centrals han estat comprant accions a borsa o bé afavorint que els fons sobirans compressin accions, fet que explica els màxims que han assolit els índexs borsaris als Estats Units: la Reserva Federal té un compte explícitament dedicat a "sostenir les cotitzacions de borsa" que està treballant força ens els darrers mesos, amb l'esperança que aquest "efecte riquesa" de la borsa esperoni el consum. Així s'estima que la meitat dels diners que han entrat a borsa el primer trimestre d'aquest any provenen de fons sobirans.

Aquest intervencionisme brutal dels bancs centrals en els mercats financers globals està generant una gran incertesa en moltes grans empreses multinacionals, que prefereixen comprar accions pròpies a borsa abans que emprendre nous projectes d'inversió: segons estimacions de JP Morgan, un bilió i mig de dòlars serà retirat de cotització borsària per aquest procediment, que busca manipular comptablement el benefici per acció i la remuneració de l'accionista.

Com més dòping realitzen els bancs centrals en els mercats financers globals més gran és la dependència dels mateixos a la dosi de liquiditat dels bancs centrals. El dia en què els bancs centrals redueixin la intensitat de les seves compres de bons, però, els tipus d'interès de deute públic pujaran molt notablement i també molt ràpidament, i llavors els països en pitjor posició fiscal patiran de manera molt especial. En aquest sentit, l'Estat espanyol és un d'aquests països que estan en primera línia d'alt risc, ja que s'encamina al 2013 a tancar, per cinquè any consecutiu, un dèficit públic als voltants del 10% del seu PIB.

La bombolla del deute públic amenaça de ser la manera de totes les bombolles, tal com va escriure Nouriel Roubini al 2009. Els bancs centrals ens han estalviat fins ara que patim un gran recessió. La pregunta no és si acabarà malament o acabarà bé aquest dòping brutal d'intervencionisme públic dels bancs centrals als mercats financers globals: tal com diu Warren Buffet, la pregunta és quan s'acabarà la festa dels bancs centrals. En aquest sentit, que el president de la FED Ben Bernanke insinués fa 3 setmanes que potser tocava començar a retirar una part dels estímuls de la FED en els mercats ha fet disparar l'interès del deute japonès a 10 anys en un 30% des de llavors ençà... esperem que aquell dia el reflux d'aquest gran onada de risc que estem cavalcant no sigui gaire gran.

Aquest article es va publicar originalment al blog de l'autor: www.tremosa.cat