El HuffPost
Vacunar o no vacunar
AP P EL HUFFPOST
Descarga la nueva App de El HuffPost
en directo
La marina descubre al sospechoso del sabotaje al gran cable que conecta Europa y empieza la persecución

Vacunar o no vacunar

Malgrat que cal, no hi ha un debat serè i ponderat sobre els avantatges i els desavantatges de vacunar o no.

Eulàlia Lledó Cunill

Aquest article també està disponible en castellà

No tinc criteri sobre si és millor vacunar les criatures o no. No hi entenc gens. Per acabar-ho d'arreglar, conec famílies responsables i preocupades que no vacunen la descendència, però també d'altres no menys responsables i conscients que la fan vacunar. (No recordo que quan jo fos petita es qüestionés la vacunació i potser per això cridava l'atenció una nena i un nen d'una família amiga a qui no van vacunar de res atès que el germà gran havia mort d'una reacció a la primera vacuna que li van inocular.)

A la vista del que ha anat passant es constata diverses coses. Un cop més les notícies apareixen i desapareixen dels mitjans de comunicació sense que se sàpiga ben bé per què (està hospitalitzat encara el nen d'Olot afectat de diftèria?; millora?, empitjora?). Potser hi ha hagut algun debat que fos productiu i que no fos alarmista i visceral i a càrrec de persones expertes de diferents àmbits que tinguessin postures diverses sobre la bondat o no de la vacunació, però jo no n'he sabut trobar ni un. No he vist tampoc defensar que legislar en calent no és mai recomanable i he vist, en canvi, com es criminalitzava la gent partidària de la no vacunació.

Com a metàfora, vaig poder llegir unes declaracions al respecte del ministre de Sanitat (llicenciat en Dret i Filologia Romànica i abans havia estat alcalde), Alfonso Alonso. Hi deia que el cas «debe ayudar a concienciar a los padres de que tienen que velar por los derechos de los niños y de que siempre está por encima el interés superior del menor».

Em costa imaginar una mare, un pare, una parella, que no vacuna la seva filla i al mateix temps pensa que vacunar-la seria el millor per a ella (o a l'inrevés); és a dir, que pensi que no estigui vetllant pels seus drets i no estigui actuant en el seu interès. El fet de creure que la seva posició, creença, etc., és la bona, l'única bona, fins i tot l'única possible, és pensament PP en estat pur (tot i que no en exclusiva).

Explica moltes de les polítiques que s'implementen en aquest estat i la manera de fer-ho; o l'aplicació sistemàtica de la doble mesura.

Eulàlia Lledó Cunill
MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.