La mare dels ous: gestació invisible, ventres llogats, cossos esclaus

Aquest article també està disponible en castellà

La Real Academia sempre afirma satisfeta el disbarat i la impossibilitat que en «el seu» diccionari es limita a actuar de «notària de la llengua», que la seva tasca pretén només donar fe de com és la llengua.

Un exemple. Tot i saber que el seu subjectiu criteri (de fet, elecció) era no equitatiu i força insultant, es va entestar en l'edició de 2001 a seguir certificant que dones i bèsties pertanyen a una única categoria (madre. 1. Hembra que ha parido), però per contra certificava i deixava constància que homes i animals no són equiparables (padre. 1. Varón o macho que ha engendrado). Com que finalment va haver de rectificar (madre. 1. Mujer o animal hembra que ha parido a otro ser de su misma especie), s'haurà de convenir que la seva tasca va més enllà de la simple notaria.

També se li va advertir (a més que les dones engendren: ho certifica la ciència) que la gestació és una experiència fonamental, vital per a la humanitat, que deixa profundes empremtes en els aspectes físic, psíquic i afectiu de les gestants, i que, per tant, eliminar aquesta experiència, no deixar-ne constància en el diccionari normatiu, era continuar empetitint (més aviat menyspreant) la gestació i les profundes conseqüències que comporta; malgrat això, l'Academia continua obstinada a no donar fe de la noble gesta de gestar en l'actual definició de mare que s'ha vist més amunt; és a dir, continua entossudida a no validar una experiència essencial de moltes dones. Vet aquí la mare dels ous.

(No ens féssim pas cap il.lusió, el diccionari normatiu català tampoc no «veu» ni valora la gestació —que potser si anés a càrrec dels homes seria titllada d'heroica—:mare 1 Dona o femella que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.)

Només cal llegir la proposició de llei de Ciutadans sobre el lloguer dels ventres de les dones més desfavorides, desprotegides i pobres per veure la línia que l'uneix a l'Acadèmia en la consideració que gestar és menys que res.

Acostumats com estan que el dret al propi cos sigui una pura enganyifa i que les dones treballin gratis o per molt menys diners dels que els correspon —vegeu la bretxa salarial—, per a més INRI i amb menyspreable cinisme, Ciutadans proposa que aquest abús dels ventres de les dones sigui gratis, que sigui un graciós gest altruista.

És dubtós que homes —que més que pares el que volen és perpetuar els seus adorats gens, atès que tenen altres formes de paternitat al seu abast—com Ricky Martin, Miguel Poveda, Cristiano Ronaldo, Miguel Bosé, etc., necessitin que les dones immolin part de la seva salut, la seva vida, els seus sentiments i el seu cos gratuïtament. Vaja que, en la línia de l'Opus Dei, Ciutadans predica fer caritat als rics.

I llavors arriba el miop, barroer i presumpte legislador, a qui és del tot aliè el dret al propi cos de les dones, i es fa un embolic tal que equipara l'avortament amb la regulació de gestar «desinteressadament». I quan una tuitera li recorda la seva impossibilitat d'avortar i gestar,

afirma desafiant: «No, señora. El mío [el meu cos] legisla».

Beneïdes siguin l'obligada brevetat i concisió de tuiter. N'hi ha prou amb vint-i-cinc caràcters per desemmascarar, per descobrir l'autèntica cara del seu cos. Feia temps que no veia una declaració d'intencions tan nítida. S'agraeix la claredat d'aquesta altra mare dels ous.

El seu cos legisla i sembla que ho fa amb la mateixa part de cos amb què, al llarg de molts segles i en el món sencer, els seus antecessors han trepitjat i usurpat els drets de les dones sobre la pròpia prole, legislacions que la posaven, en tots els sentits de la paraula, a nom dels homes. ¿Enveja de vagina?

Han erigit un aparell doctrinari que ha prescrit, proscrit i reprimit els seus cossos; que amb totes les de la llei les privava del vot, per exemple. Un cos que aixafa, empobreix i deixa sense drets les dones.

La coherència és total i absoluta. El cos legislant del diputat està afiliat a un partit denominat «Ciutadans» (partit que sigui dit de passada confon perversament diferència amb desigualtat, siguin del tipus que siguin). En només una paraula, en deu caràcters, queda inscrit l'oblit i el menyspreu cap a les dones, o, com pregonava el diccionari normatiu castellà fins fa ben poc, la consideració que són simples femelles, cossos d'usar i llençar, equiparables a vaques, a eugues, a truges. En definitiva, enclou l'afirmació que no són ciutadanes.