Paperetes, sobres i eleccions

Foto: EFE

Aquest article també està disponible en castellà

En una tauleta a casa meva ja tinc, de moment, quatre sobres de color blanc i tres de color sípia (alguna de les formacions polítiques remitents no presenta candidatura al Senat) que he pagat a preu d'or en forma de subvencions als partits polítics.

No, aquest cop tampoc no els ha donat la gana de posar-se d'acord i s'han gastat una vegada més un dineral nostre enviant cada partit per separat un sobre amb propaganda, paperetes i sobres per a cada persona amb dret a vot de cada casa, malgrat que als col.legis electorals hi ha de tot i molt, fins i tot cabines per garantir que el vot sigui secret.

Socors! Estem en mans de gentola com aquesta.

Cap no ha tingut tampoc la decència de copiar el que va fer a les últimes eleccions la CUP: un sol full feia tant de propaganda com de sobre i en una noteta animaven qui els volgués votar a usar algun dels sobres tramesos per un dels altres partits.

Bàsicament quatre són els homes que han decidit malgastar-se els nostres diners. Es dediquen, a més i en justa consonància, a dir coses portentoses que indiquen que encapçalen les respectives formacions perquè són pura quota masculina.

Mariano Rajoy, mentre deambula entre carxofes mirant-les embadalit, anima la gent a votar-lo a ell i no als altres, als quals, en un tret d'enginy i sofisticació, titlla de «malos»; declara que li encantaria viure al camp (mira que ho té fàcil!) i que seria una irresponsabilitat anar cap a unes terceres eleccions. Deu considerar que la repetició de les últimes és la mar de responsable.

Albert Ribera diu una cosa aquí i una altra allà. Aquí, en els cartells, manifesta una cosa així com que és un català que pot presidir Espanya. Tant aquí com allà, això sí, fa posar els pèls de punxa amb esfereïdores opinions com ganivets sobre la violència masclista i la igualtat. I per no barrejar futbol i política munta una pantalla gegant i converteix partits de futbol masculí en actes electorals.

Em sembla que l'últim que ha confessat Pablo Iglesias és que és socialdemòcrata. Mentrestant reivindica el somriure com un punt més del programa electoral. No el considera «previ» o un bon company de les reivindicacions que sigui, és que el posa «en comptes de».

A això, també s'hi apunta Pedro Sánchez quan, com en un mantra, parla de tolerància, diàleg, respecte... Seria estrany que algun partit reivindiqués la intolerància, el no diàleg o la falta de respecte. Haurien de ser actituds imprescindibles i anteriors es defensi la ideologia que es defensi. També s'ha enfadat molt perquè Iglesias lloa José Luís Rodríguez Zapatero amb la diabòlica intenció de dividir el PSOE. (L'enemiga de Sánchez, la ultranacionalista i andalusista Susana Díaz, hi comparteix la rebequeria.)

No es pensin pas que aquests quatre dirigents només estan d'acord a gastar-se els nostres diners a Correus. No, de cap manera. També estan d'acord a tirar-se pel cap un munt de ratlles vermelles de tots colors. I el dia de la soporífera performance batejada com a debat electoral, van coincidir a parar una estona mentre feien veure que la preparaven, per poder mirar el primer partit de la selecció espanyola masculina de futbol contra la República Txeca. Tots quatre van fer mans i mànigues per fer públic que l'havien vist.

Al cap d'uns dies, la selecció espanyola masculina de futbol jugava un altre partit i van tornar a aturar-ho tot per mirar-se'l. Rajoy, que és el més descarat i desacomplexat, aquell dia directament no va fer el míting vespertí. Sánchez, com Iglesias i Alberto Garzón, el van organitzar per acabar d'hora i poder-lo veure. Ribera va ajuntar partit i míting.

M'imagino més d'una candidata mirant-se el partit, però no gaires obligant-se a pregonar-ho com a arma per pidolar el vot. Potser per això n'hi ha tan poques.

(De la violència extrema i organitzada que envoltan l'Eurocopa i de la relació amb patriotisme, masclisme i política, no tinc espai per parlar-ne. De les relacions d'alguns puters jugadors --sí, ja sé que anar de putes no és delicte en aquest Estat-- de la selecció espanyola amb traficants d'esclaves sexuals, tampoc.)

El que sí vull dir, a tenor dels esforços que van fer per poder veure els partits de la selecció masculina de futbol, és que tots quatre polítics tenen la mateixa estricta idea sobre la conciliació laboral i familiar i com aplicar-la.

Potser per això no van dedicar ni un minut durant la performance del debat electoral a les violències contra les dones. Ni una paraula davant de l'hemorràgia constant de les assassinades de cada dia. Tant si ho ometen perquè consideren que això no preocupa la gent com si ho fan perquè no dóna vots, simplement estan abdicant de la política.

Socors! Estem en mans d'homes com aquests.