Futbol, insults i violència. La clau és el masclisme

Futbol, insults i violència. La clau és el masclisme

Arran de l'assassinat d'un fanàtic seguidor del Deportivo d'a Corunha, força periodistes es preguntaven com és que el mateix rebombori multiplicat per aproximadament setanta no s'organitza després de cada morta per violència masclista, molt més generalitzada, brutal i letal.

Este artículo también está disponible en castellano.

Arran de l'assassinat d'un fanàtic seguidor del Deportivo d'a Corunha a mans d'una no menys alienada i radicalitzada penya de l'Atlético de Madrid, una allau de notícies, opinions, articles de fons, tertúlies, vídeos, reunions d'alt nivell, presa de decisions i alarma gairebé ens van ofegar. Fins al punt que força periodistes es preguntaven com és que el mateix rebombori multiplicat per aproximadament setanta no s'organitza després de cada morta per violència masclista, un tipus de violència molt més generalitzada, brutal i letal. N'hi havia que comparava agressions entre iguals i abusives, o entre víctimes innocents i víctimes que havien buscat i exercit la violència.

Cap a final de desembre, el capità del club de futbol San Lorenzo va titllar de "nenes" els jugadors del Real Madrid: "Cada nena que tocabas se caía. Ibas a trabar fuerte... foul, ibas al choque...foul. Tendrían que venir aquí a jugar un ratito". Una esmena a la totalitat (i, a més que es comportaven com a dones, eren menors). Pura violència contra les dones.

Pocs dies abans, l'entrenador del Còrdova, Miroslav Djukic, després que el seu equip fos derrotat pel Barcelona, va manifestar en roda de premsa que sentia vergonya, atès que els seus jugadors havien mostrar no tenir testicles (no ho va dir ben bé així) i que a partir d'aquell moment jugarien només els que en tinguessin. En aquest cas, s'usa una metàfora per exigir i enaltir el que les dones no tenen. Violència en estat pur contra les dones. Va afegir, i no és casual, que per anar bé els seus jugadors havien d'anar amb el ganivet a la boca.

L'insult als jugadors de tots dos equips va consistir a comparar-los amb dones. Dues consideracions. La primera, només cap veure-les jugar per saber que les futbolistes tenen tots els atributs que calen per poder jugar molt i molt bé al futbol; els genitals hi són irrellevants atès que es juga bàsicament amb els peus, les cames, la cintura, els malucs, el pit... i sobretot, sobretot, el cap. La segona, en cap dels dos casos s'ha pres mesures ni s'ha castigat els ofensius insults. És lícit preguntar-se com s'hauria procedit si, en comptes de "nenes", els haguessin titllat, per exemple, de "negres". Haurien quedat impunes? Pura violència contra les dones: insultar-les surt gratis.

És esglaiador comprovar que si deixem de banda la pilota per acostar-nos a l'acadèmia la cosa no millora gaire. Per les mateixes dates, un intel.lectual pretesament allunyat de les (baixes) passions del món del futbol compara també impunement la tortura amb una dona, concretament amb una prostituta: "Sucede con la tortura, esa Dama Infame, amante del Poder, ya sea de barniz democrático o una brutal dictadura. Ella se mantiene oculta y perversa, pero muy querida, muy útil, gratificante siempre. Fíjense bien, esa prostituta del Estado se manifiesta bajo la forma de una justificación que todos hemos escuchado tropecientas veces". Com és que no compara la tortura amb un proxeneta, amb un macarró? S'ha preguntat mai l'autor com viuen les prostitutes, en quines condicions treballen, quin poder adquisitiu tenen, quantes són purament esclaves, quantes són traficades, quantes són maltractades? Segurament no. Si hi ha tingut tractes, és possible que hagi preferit ignorar-ho. De fet, és més fàcil que hagi dinat o sopat amb un "puteru" de reputació immaculada que amb una puta (em nego a dignificar-los amb una denominació que sona a procurador o a registrador de la propietat com "prostituïdor"). El fragment posa els pèls de punxa: pura violència contra les dones.

La cosa no acaba aquí. Arran del cas del fanàtic assassinat, un prestigiós pedagog --segurament sense immutar-se-- va escriure el següent: "Respecte de la violència verbal, convé distingir les expressions estereotipades, acceptades des de fa decennis, que han perdut gran part de la seva virulència, i aquelles altres que incitin a la violència, a l'odi o al menyspreu racial. Aquestes són les rellevants". Segons ell, els insults estereotipats i acceptats --que són bàsicament tots els sexistes, és a dir, els que insulten les dones-- no són virulents, ergo, no inciten a la violència ni a l'odi. Interessant naturalització de la violència contra les dones. En la línia dels filòsofs que postulen que el fet que cap dona sense excepció no pogués votar en la democràcia masculina més antiga del món és un detall irrellevant que ni cal tenir en compte ni qüestiona res. No sé si el pensador s'ha parat mai a pensar que es tracta justament dels insults que ell, ves per on, com que és un home, no rebrà mai. A més dels pèls de punxa, la pell de gallina. Pura violència contra les dones. La Mare de Déu ens empari de la misogínia il.lustrada.

Si de debò volen combatre la violència que s'arremanguin d'una vegada i comencin a combatre la violència contra les dones.

Que tinguin un pròsper (que es deia abans), plàcid, pacífic i lliure de violència any nou.

MOSTRAR BIOGRAFíA

Nací en Barcelona en 1952 y soy doctora en filología románica por la UB. Soy profesora de secundaria jubilada y escritora. Me dedico desde hace ya mucho tiempo a la investigación de los sesgos sexistas y androcéntricos de la literatura y de la lengua, y también a su repercusión en la enseñanza, claro está. Respecto a la literatura, además de leer, hago crítica literaria, doy conferencias, ponencias, escribo artículos y reseñas sobre diferentes aspectos de la literatura, principalmente sobre las escrituras femeninas. En cuanto a la lengua, me dedico a investigar sesgos ideológicos en diferentes ámbitos: diccionarios; noticias de prensa (especialmente las de maltratos y violencia); denominaciones de oficios, cargos y profesiones. También he elaborado varias guías y manuales de recomendaciones para evitar los usos sexistas y androcéntricos. Asimismo, he analizado algún otro sesgo ideológico, por ejemplo, el racismo. Todas estas actividades me dan pie a impartir conferencias, ponencias, charlas, cursos y a realizar asesoramientos. Formé parte del grupo Nombra desde su fundación, en 1994. También trabajo por una enseñanza coeducativa. Lo que me ha llevado a implicarme en distintos y variados grupos y seminarios de coeducación, a colaborar con ICEs de distintas universidades y a escribir distintos tipos de libros y documentos. A veces escribo dietarios o sobre viajes y aún de otros temas.