Traïcions, mentides i menyspreus

Arran d’un article relatiu a un documental sobre Pasqual Maragall, vaig comprovar astorada que a la Wiquipèdia no hi apareixen ses germanes; també se n’elimina la mare. Seguint el fil, vaig veure que a la del seu pare, Jordi Maragall i Noble, les filles tampoc hi compareixen. En la versió castellana, a Pasqual Maragall també se li elimina la mare. Així s’escriu i s’esborra la història.

Història que no escriuen ni esborren les noves tecnologies o Internet, sinó les persones que les manegen o les maneguen; com tampoc no es poden atribuir a problemes tècnics sinó ideològics i humans (potser més aviat, masculins) els disbarats i desficacis que fan dir i fer a Google, a Microsoft i companyia.

L’esborrament de les dones es troba a moltes més entrades. L’escriptora Penelope Fitzgerald (1916-2000), per exemple i no és pas l’única, només té pare: “Família. Pare. Edmund Valpy Knox”. Les wikipèdies proporcionen altres sorpreses. La poeta Wisława Szymborska (1923-2012) té cònjuge i parella: “Cònjuge Adam Włodek (1948-1954) / Parella Kornel Filipowicz (1967-1990)”; potser la poeta, a més de ser Nobel, era una monògama successiva. Que tant l’entrada catalana com la castellana siguin calcades remet al sa i venerable costum de la còpia. Sempre, és clar, que se’n comprovin les dades i es millorin.

Tots aquests casos són atribuïbles segurament a la deixadesa i a un esperit certament baliga-balaga. També segurament més a la generalitzada mirada androcèntrica sobre el món i sobre les dones i els homes, que ho impregna gairebé tot, que no pas a la mala fe.

En canvi, per fer la Viquipèdia s’han pres decisions —per tant, hi ha voluntarietat— que sí que són producte de la mala fe i del masclisme més ranci. N’hi ha recollits un munt d’exemples, així com la possibilitat de firmar exigint que aquest oprobi es corregeixi; es pot fer en cataà, en castellà, en anglès, en francès i en italià.

La més greu consisteix a categoritzar les dones sota l’etiqueta —més aviat el jou o la bota— ‘masculí plural’. Per exemple i sense anar més lluny, si es busca al final de l’article les categories en què s’ha classificat Penelope Fitzgerald, hi trobem:

Si fem el mateix amb Wisława Szymborska, veurem que són les següents.

La Viquipèdia s’excusa i justifica aquest, diguem-ne, criteri dient que s’aixopluga en les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, atès que totes dues usen el masculí genèric per descriure homes i dones. Hauria d’observar atentament, per exemple, com s’estructura el DIEC i veure si això és cert. D’altra banda, no és equiparable el que fan les institucions de la llengua i una classificació ontològica per categories.

Criteri, a més, que trenca sense cap escrúpol quan es tracta de categoritzar, per exemple, ves per on, llevadores o concubines. És a dir, quan és impossible no pensar en les dones, no percebre-les.

Així, Ramona Via i Pros (1922-1992) té aquestes categories:

O sigui “escriptora”, no; però “llevadora”, sí.

És trist, injust i confusionista veure que a la inventora de la infermeria, Florence Nightingale (1820-1910), se la categoritza com a “infermer”. Que a més se la inquibeixi, entre d’altres categories, en les de “Feministes anglesos | Infermers britànics | Renovadors de la societat | Sants de l’anglicanisme | Teòlegs del segle XIX” és grotesc, groller i francament ridícul.

A l’emperadriu vídua Cixi (1835-1908), coneguda oficialment un cop morta com a emperadriu Xiaoqin Xian, una figura potent i carismàtica que va regnar de facto com a sobirana, se la categoritza així:

Si tant adoren instituts i acadèmies, sàpiguen que al diccionari normatiu existeixen les entrades llevador2 llevadora i concubí concubina. O totes mores, o totes cristianes.

Sàpiguen també que a d’altres wikis fan servir sense cap problema les categories femenines. Entre les més rellevants i properes, ho fan l’anglesa, l’alemanya, la castellana, l’euskera, l’asturiana, la francesa i la portuguesa.

Oblidar-se, no tenir en compte les dones —és a dir, menystenir-les— acostuma a tenir molt males conseqüències. ¿Els trombos de la vacuna d’AstraZeneca afecten més a les dones que als homes?, ¿moren més dones per culpa seva? ¿S’està estudiant? Si fos així, ¿s’atrevirien a no administrar-la a les dones?