Reciclem la diada de Sant Jordi (23 d’abril)

Tothom associa la diada de Sant Jordi a la rosa i el llibre.

D’una banda, tenim l’element romàntic de la rosa en ser regalada a l’aimada per Sant Jordi, el 23 d’abril, com una tradició que ve d’antic, però també avui dia com una ofrena d’amistat, de companyonia, d’estima, d’amor per a totes aquelles persones, homes i dones, amb les quals ens mantenim vinculats en el nostre trajecte vital. Pares i mares, fills i filles, avis i àvies, nets i netes, amigues i amics, companys i companyes. La gran dama del dia de Sant Jordi és, sens dubte, la rosa de pètals carmesins (el color de la passió) i vellutats, i guarnida, la flor, amb una cinta amb els colors de la senyera. És molt bonic saber-ne la història i la trobareu explicada i ben explicada a la bola màgica de Google.

D’altra banda, d’aquest dia tenim, també, l’element comercial, tant de la rosa com del llibre, la qual cosa produeix, implica, arrossega, probablement per a força persones, una muntanya de dissonàncies cognitives potser difícils de resoldre emotivament: aquest any 2022 s’han venut sis milions de roses, la majoria provinents de Colòmbia i l’Equador: la rosa freedom. També d’Holanda i Kenya: la rosa xarxa naomi holandesa. Les roses que arriben de Kenya no sé com s’anomenen. En qualsevol cas, les que són d’origen català no arriben al 3%  d’aquests sis milions. De manera que aquella flor vellutada i carmesí els pètals de la quals expel·lien una fragància que deixava el seu rastre a la plaça pública, les paradetes, els carrers, les estances de les cases, és ara una flor insípida, vermella, groga o blanca, que ens arriba de països llunyans (excepte Holanda) però que, per descomptat, té un protagonisme primordial, ja que, pel sector de la floristeria, representa un terç de la venta de roses durant tot un any a Catalunya.

Tanmateix, més que del lloc d’on provenen i la seva absoluta manca de fragància, desapareguda en els records olfactius del segment de persones de més edat, em preocupa, per la magnitud del fenomen, que una festivitat de pau i amor es vegi implicada amb la seva contribució a la seriosa problemàtica del canvi climàtic: què representa, en costos energètics i d’emissió de gasos hivernacle, el viatge amb avió d’aquestes precioses flors, que avui ni són de vellut (només les més cares, que no són les que més es venen) ni desprenen aquells efluvis sublims que alguns tenim guardats a la vinassa de la memòria olfactiva?

Segurament la repercussió al medi ambient no és significativa comparada amb les repercussions de les emissions que produeix diàriament el consum del món capitalista neoliberal en el qual vivim i que són responsables de la desfeta climàtica que patim. Per exemple, la moda. Però soc del parer que prendre consciència d’aquest fet pot tenir un valor simbòlic que ens ajudaria a fer el canvi de paradigma necessari per salvar el planeta. Potser les coses ja no poden ser com abans perquè, avui dia, els humans som molts. Quina influència o ressò simbòlic o metafòric tindria en tots nosaltres, quina lliçó significaria, regalar una rosa dibuixada en un paper reciclat! Un petit acte, un petit gest, que a més a més motivaria la creativitat de les persones a dibuixar i pintar, cadascuna, una rosa del seu propi imaginari.

Pel que fa al vessant comercial del llibre, només vull esbossar unes breus pinzellades. És encoratjador i ens entendreix veure com els nens i nenes s’il·lusionen comprant un llibre, o més d’un, per a ells o per als seus éssers estimats —els pares, els avis, els germans, els mestres... Aquest goig que senten els nens i nenes quan participen de la festa adquirint llibres no només no s’ha de perdre, sinó que ho hem de fomentar. És evident que en fomentar-ho estem avivant el gust per la lectura i, alhora, per la cultura. I també precipitem l’ofrena empàtica cap a l’altre; el regal aliè. Dit això, una altra qüestió molt diferent és quan parlem dels llibres per a adults i quan d’aquest dia fem una festa de la cultura.

Només vull remarcar el pes aclaparador i gens positiu que té el vessant comercial d’aquesta festivitat de Sant Jordi. El dia de Sant Jordi està dominat per la “cultura” de les grans empreses i entitats que controlen els mitjans de comunicació i orienten la demanda lectora segons els seus interessos. Només cal veure quins són els llibres que apareixen d’allò més flamíger al rànquing dels més venuts. Hem de ser conscients que hi ha moltes novel·les, molts assajos, molts poemaris molt millors que els més venuts. Valdria més poder descobrir alguns d’aquests llibres relegats a l’oblit o amb la seva presència minimitzada, escoltant la veu de representants de la cultura, les motivacions dels quals no estan regides per interessos personals ni comercials. És a dir, cercar lectures pel seu valor cultural i no per la pressió mediàtica i comercial.

Tota aquesta  exigua reflexió la faig amb l’ànim de construir un dia de Sant Jordi millor, com una oportunitat per gaudir de la cultura sense manipulacions interessades; manipulacions que no tenen res a veure amb la cultura amb majúscules. Sens dubte seríem persones amb més criteri i capacitat crítica. És a dir, més lliures. Sant Jordi es podria convertir en una oportunitat per desenvolupar aquestes actituds.