Jutges, fiscals i inquisicions
A la vista de sentits tan ajustats i clars tant de l'adjectiu, sembla que el que seria blasmable, estrany i fins i tot perseguible és que el jutge Castro no hagués actuat de manera inquisitiva, que no estigués tocat pel do i per la pruïja de la inquisitivitat.
Aquest article també està disponible en castellà.
El fiscal Pedro Horrach es va despenjar amb un llarg recurs contra la decisió del jutge José Castro perquè aquest últim, en concloure la instrucció del cas Nóos, continuava mantenint la imputació de la infanta Cristina per dos delictes fiscals i un de blanqueig de diners.
Els mitjans de comunicació se'n van fer ressò immediatament i molts coincidien a destacar-ne una de les valoracions que el fiscal feia respecte a l'actitud del jutge. Es pot veure, per exemple, en aquest titular, Horrach: 'El juez está en una espiral inquisitiva basada en sospechas'. O en aquest altre: El fiscal recurre al apreciar 'una espiral inquisitiva' del juez contra la Infanta, al qual seguia aquest subtítol: Horrach dice en su recurso que el juez 'desprecia indicios de notable fuerza exculpatoria'.
Intrigada i en una espiral de perplexitat, i atès que, encara que el recurs es feia a Mallorca, la llengua emprada havia estat el castellà, vaig consultar el diccionari normatiu d'aquella llengua. Defineix inquisitivo, vaben sòbriament: «1. adj. Perteneciente o relativo a la indagación o averiguación. 2. adj. ant. Que inquiere y averigua con cuidado y diligencia las cosas o es inclinado a ello». A la vista de sentits tan ajustats i clars tant d'una accepció com de l'altra de l'adjectiu -totes dues defineixen i complementen la mar de bé el que ha de ser una (bona) instrucció-, sembla que el que seria blasmable, estrany i fins i tot perseguible és que el jutge Castro no hagués actuat de manera inquisitiva, que no estigués tocat pel do i per la pruïja de la inquisitivitat.
Potser el que volia dir Horrach -que curiosament és fiscal anticorrupció- és «espiral inquisitorial», que significa tota una altra cosa. La segona accepció de la paraula és definida així al diccionari normatiu castellà: «2. adj. Dicho de un procedimiento: Parecido a los del antiguo Tribunal eclesiástico de la Inquisición». Com que una cosa en porta una altra, em va venir al cap un partit polític que en unes eleccions municipals a Barcelona es comprometia a lluitar contra la «contaminació lluminosa». Segurament existeix i fa federat, però pel context era clar que més aviat es referien a la «contaminació lumínica». I així anem fent. Poca broma amb els adjectius.
