Les llagues de l’educació pública

Els explicaré una història que m’agradaria que fos única però que per desgràcia és corrent.

Posem per cas que hi havia un noi que després de viure vuit anys a Madrid torna a Barcelona. L’any passat va cursar 2n d’ESO en un institut públic i el va aprovar amb quatre assignatures suspeses. (Com es pot aprovar amb quatre suspensos és com a mínim una paradoxa del sistema. ¿Es comptabilitza com a fracàs escolar?)

Posem que des de l’equip d’orientació de l’institut de Madrid van considerar que el més recomanable era que comencés el curs següent en una FP Bàsica i, en conseqüència, van fer un informe, un Consell Orientador que així ho indicava.

Durant el període de preinscripció, la família —la mare, posem per cas— el va preinscriure a l’Institut Rambla Prim (FPB d’Electricitat i Electrònica) de Barcelona, que era el que s’ajustava al que ell volia fer. Hi ha mails que ho certifiquen i on el centre assegura haver rebut la documentació, però mai no li van dir el número de preinscripció ni sortia a les llistes d’alumnat admès. Va fer la preinscripció el 18 de maig (el termini era del 16 al 25 de maig); el mateix 25 li diuen que ja ho està. Com que l’institut mai més no li va dir res i com que sabia que ja començava el període de matrícula, el 17 de juny els va escriure per preguntar-ho. No estava admès.

A principi de juliol, quan la família va arribar a Barcelona, posem que sa mare va iniciar un extenuant via crucis per les diferents oficines del Consorci: primer a l’oficina de Nou Barris (visita infructuosa, no s’ocupen d’aquests casos), després a la de Rosselló (on s’encarreguen específicament de l’FP). Allà li van dir que ja li telefonarien. Uns dies després va rebre un Whatsapp on li deien que preguntés als diferents centres d’FP si hi havia vacants (no n’hi havia) i que es posés en contacte amb el servei d’Orientació Pla Jove del districte (no li van respondre mai).

Dos dies més tard va anar a l’oficina d’Urquinaona, on li van indicar com fer online la petició de «canvi de centre». Després de tres dies sense funcionar, va aconseguir entrar a la web i es va trobar que no li permetia fer la petició per a l’FP Bàsica, atès que només funciona per a l’ESO. Un altre cop cap a l’oficina de Rosselló, doncs, on li van dir que el 23 de setembre, és a dir, gairebé tres setmanes després que comenci el curs (una pedreta en el camí del fracàs escolar), ja es veuria quines places hi havia i si n’hi havia alguna en què encaixés (una altra pedreta en el camí del fracàs escolar). Va presentar una instància (que no li han respost mai) explicant tot el que havia passat fins aquell moment.

També es va posar en contacte amb la Sindicatura de Greuges de Barcelona per demanar emparament. Posem per cas que la Sindicatura recomanés al Consorci que «donat el temps transcorregut des que aquesta família va iniciar les gestions (...) aquesta es resolgui abans de començar el curs». Sembla que al Consorci li importa un rave el que dictamina la Sindicatura i no ho troba d’obligat compliment.

Amb aquesta resolució i davant la manca de resposta del Consorci, un altre cop cap a Urquinaona. Després de tres hores d’espera li diuen que allà només s’encarreguen de l’ESO, que si de cas en algun moment se li donarà qualsevol plaça a 3r de l’ESO (just el que segurament no pot assolir; una altra llamborda en el camí del fracàs escolar). La FPB és una mena de forat negre: Urquinaona considera que no li toca, perquè no es tracta de l’ESO, i Rosselló tampoc perquè no es postobligatòria.

Com que ningú se’n responsabilitza ni se’n fa càrrec, la «solució» és que el noi passi les primeres setmanes de curs a casa (una altra llamborda en el camí del fracàs escolar: no sé si deu ser molt bo anar amunt i avall com si fossis una pilota), mentre espera a veure si decideixen donar-li una plaça sigui a FPB, sigui a 3r d’ESO, tot i que és evident que un alumne que té un Consell Orientador que aconsella que passi a FPB, no és un bon candidat a matricular-se a l’ESO i, per acabar-ho d’arreglar, setmanes després que comenci el curs. D’altra banda, també és evident que si, posem per cas, el noi faltés tres setmanes a classe, li obririen un expedient per absentisme.

¿Pot permetre’s, pot consentir el Consorci que algú que s’ha d’escolaritzar obligatòriament tant per edat com perquè la FP Bàsica és un ensenyament dels declarats universals, gratuïts i obligatoris es quedi sense escolaritzar?

Posem que després d’un fil a Twitter de la mare, un representant del Consorci s’afanya a buscar-ne el telèfon i li diu que per descomptat tot s’arreglarà, que oi tant que se li ha de buscar plaça al noi, que no cal que faci res més (fia-te’n i no corris).

Posem per cas que li explica que a Catalunya hi ha poques places d’FPB, però que hi ha altres opcions com l’escolaritat compartida, i que si no es pot (!!!) aconseguir plaça a FPB (que era la primera opció; segurament l’única) potser se’l podria matricular en una escolaritat compartida entre un 3r d’ESO adaptat i un aprenentatge a l’escola de Mecànica de Sant Andreu. Sembla una opció no bona però sí passable. També li va dir que esbrinaria què havia passat amb la preinscripció a l’Institut Rambla Prim.

Posem que a la tarda li torna a trucar per dir-li que l’endemà es reunissin a la Comissió d’Escolarització, que li donarien plaça a un Institut Escola. Posem per cas que a la reunió l’oferta de fer una escolarització compartida amb l’escola de Mecànica ha desaparegut, ni se’n parla. Li ofereixen tres instituts convencionals, el Balmes, el Maragall i el Viladomat (més pedretes en el camí del fracàs escolar) i que l’equip d’orientació de l’institut ja valorarà què és millor.

Sí. Li informa que l’institut Rambla Prim havia rebut (com s’ha vist) la preinscripció quan tocava però va decidir que faltava el Consell Orientador (no és veritat: tenien el «Consejo Orientador» del seu antic institut). Per alguna raó (potser hi van tenir a veure les quatre assignatures suspeses) van decidir que no servia i no li van donar plaça. Ningú la va avisar de res mai, si li ho haguessin dit potser hauria pogut subsanar-ho. De fet, en una pantallada del 31 de maig hi havia una llista d’alumnat matriculat on sortia el noi. Potser no van entendre que «Consejo Orientador» equival a «Consell Orientador». Es veu que el Consorci no té res a dir respecte aquesta irregularitat.

Posem que la mare va a un dels tres instituts que li proposen. L’orientadora, a mida que la mare (no el Consorci) li va explicant la situació, cada cop està més esparverada. No pot entendre com al noi li han donat una plaça de 3r d’ESO en un institut a l’atzar. Que per molta voluntat que hi posi, és molt possible que no se’n surti; que justament és el perfil d’alumne que haurien derivat a una FPB... Que no entén quin és l’objectiu de matricular a 3r d’ESO una criatura que el professorat i l’equip d’orientació del seu antic institut ha valorat com a idoni per ser derivat a FPB.

Jo ho entenc perfectament. El Consorci i la Comissió d’Escolarització han aconseguit espolsar-se les puces i han encolomat a un institut un alumne en edat d’escolarització obligatòria; no fer-ho és il.legal. Que sigui una plaça que no s’ajusta a les seves necessitats i a les seves possibilitats els és indiferent, un detall sense importància. Han acabat fent el que des del primer minut la mare he volgut evitar: matricular-lo a 3r d’ESO.

Posem per cas que, de moment, tot aquest procés ha significat sis visites al Consorci, una a Inspecció (on també se la van treure de sobre: no la van deixar passar de l’entrada, ni parlar amb l’inspector o la inspectora de guàrdia i li van dir que, en tot cas, presentés un recurs d’alçada al Consorci (no el va arribar a fer perquè quan era a l’enèsima cua per posar-lo, li va trucar el senyor del Consorci amb la cosa de l’escolaritat compartida). S’hi han de sumar totes les gestions perquè la Sindicatura de Greuges emetés el dictamen que diu que han d’escolaritzar el noi en el termini legal, abans que comenci el curs.

Això li ha passat a una mare que té recursos, que és capaç de fer-se una identificació digital a l’instant, que té una capacitat de reacció envejable, que pot fer peticions online com si fos bufar i fer ampolles, que se li acudeix recórrer a la Sindicatura. Una mare que, al marge de dormir malament moltes nits, ha pogut faltar set matins a la feina. Sembla que un fil a twiter és l’únic que ha motivat el Consorci a «preocupar-se» d’un cas que fa mesos hauria d’haver resolt tant per llei com perquè  —tot i que no ho l’han feta— és la feina a la qual diuen que es dediquen.

No és l’únic cas. ¿Què deu passar amb tantes mares, amb tantes famílies, que ni tenen recursos, ni es poden permetre faltar a la feina (no ja set matins, sinó unes hores d’un sol dia), ni facilitats per fer peticions online, ni posar fils a twiter? ¡Que car i costós és ser pobra!