'Contar es escuchar'. En homenatge a Ursula K. Le Guin
Aquest article també está disponible en castellà
La contraportada de Contar es escuchar de Ursula K. Le Guin diu que és un llibre que s'ha de llegir amb un bolígraf a la mà per subratllar-ne tanta lucidesa, coherència i valentia. Per fer-ne la crítica, doncs, l'hauria de copiar sencer sense ometre'n ni una paraula (ni una coma) i en destacaria l'exquisit respecte i el profund amor (sense l'un no hi pot haver l'altre) que traspua per les paraules; per l'arquitectura de la prosa; per la literatura sense cap distinció de gèneres; per les biblioteques; pel públic lector; per la imaginació (al seu entendre, l'eina més útil de la humanitat); per l'autonomia dels personatges de ficció; per la vellesa; per l'ecologia i l'amor a la terra; per l'escolta, el record i l'espera. També en senyalaria la primmirada honradesa amb què fa esberlar l'onada —on tota paraula encaixa— en la ment embadalida que llegeix.
Perquè en emotiu i savi homenatge a una de les escriptores que més cita, Virginia Woolf, el títol original del llibre és The Wave in the Mind i no és casualitat que un fragment d'una carta d'aquesta autora a Vita Sakville-West obri amb elegància i pertinència el llibre.
Malgrat ser sorprenentment unitari i compacte, un autèntic contínuum, el llibre es divideix en quatre seccions —dispars només aparentment— dedicades respectivament a qüestions personals; lectures; discussions i opinions; l'última indaga sobre què deu ser això d'escriure. En total, vint-i-tres escrits que s'entrellacen com cireres. Dotze (la major part, nou, els va escriure durant la dècada dels noranta) s'espigolen de publicacions anteriors; els onze restants són d'abans del 2003.
De la diversitat unitària, en dona fe ja la primera secció on encadena, per exemple, una presentació pròpia i una fulgurant i divertida descripció de l'androcentrisme:
Amb un al.legat antiracista que —perfectament compatible— s'entortolliga amb un bell i emotiu homenatge a sa mare i a Ishi:
I un altre homenatge, en aquest cas als espais de llibertat que són les biblioteques:
A la secció lectures, Le Guin és capaç de fascinar-te amb crítiques de llibres que ni tan sols has llegit. Potser no caldria dir res més. Si de cas, fer èmfasi en l'ull bondadós d'una autora que no fa mai sang (i no perquè li faltin motius) de res ni de ningú, només cal veure la tendresa i els matisos amb què tracta Mark Twain. La qual cosa no vol dir que no sigui rigorosa; al contrari, després d'alegrar-se enèrgicament del redescobriment i la reimpressió d'escriptores anteriors, una joiosa i capital herència que el cànon masculí havia ocultat, afirma radicalment:
Qualitats aplicables a qualsevol secció, és clar. Per exemple a la tercera, dedicada a discussions i opinions. Ja parli de peus i martiris, de gats i gosses, de quotes diverses, d'amebes i de sexe, de la comunicació o de qualsevol cosa —i són moltes— que li interessi. No deixa de resseguir cap fil per fràgil i subtil que sigui. L'aprofito, però, per ensenyar-ne un bri d'ironia:
L'última secció, sobre l'escriptura, és un festí per a la ment i els sentits. L'honrat i amatent rigor de Le Guin la fa anar més i més lluny, l'empeny a no defallir mai en el reeixit intent de caracteritzar la creació literària. No és estrany, doncs, que de tant, t'enlluerni amb una petita píndola com: «Lo hice por escrito porque pienso mejor al escribir», i gairebé aforismes com «Leer es una manera de escuchar» o «Escuchar no es reaccionar, es establecer una conexión» (la classe política i la tropa tertuliana haurien de copiar-la tantes vegades com els calgués). O amb fragments plens de profund sentit, definitius.
La pregunta, doncs, hauria de ser: ¿si només poguéssiu endur-vos-en una, quina illa us emportaríeu a aquest llibre?
Acabo amb dues alegries. Una d'agredolça. Les sentides paraules i el diàleg que va establir-hi Margaret Atwood quan es va assabentar de la mort de Le Guin.
I una d'euforitzant. Contar es escuchar no és l'últim llibre de l'autora. El 2017 es va publicar No Time to Spare: Thinking About What Matters. ¡Espavileu-vos editorials!
